El sac

Andorra i els seus ciutadans és el tema que planteja enguany la Societat Andorrana de Ciències, pel proper 21 d’agost a la 23a Diada Andorrana dins la XLII Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, aportant una peça més en la seva particular reflexió sobre el trencaclosques de la constitució social de la nova Andorra.

Si en la 20a Diada (2007) es va tocar Andorra i el seu capital social i en la 21a (2008)L’Andorranitat, i en les 14enes jornades de la SAC (2008) Els valors de la societat andorrana avui, el tema d’enguany vol ser un pas més en aquest repensar-se col·lectivament que es va iniciar en la 3a Diada (1990) amb La identitat nacional, i va continuar en la 7a Diada (1994) Andorra i la catalanitat.

Una reflexió que no s’acabarà aquí doncs cal encara posar sobre la taula molts altres aspectes i matisos abans que un ampli consens nacional acabi encaixant de nou totes les peces que configuren i necessita la societat andorrana d’avui per a funcionar amb eficiència i progressar cap al futur.

I ciutadà entès en el seu sentit més ampli de ciutat, de la ciutat-estat que formem i que tant li agrada recordar-nos a l’Antoni Morell.

I no en el sentit de ciutadania o d’aquell que pertany a una comunitat política erigida en estat. Ni tampoc en el sentit de nacionalitat o d’aquell que pertany a una comunitat nacional determinada.

Més enllà de totes les accepcions històriques que ha comportat el terme ciutadà cal pensar en la de l’edat moderna en entendre l’estat com a ciutat més gran, i que entenia el ciutadà com a súbdit de l’estat. I sobretot, a partir de la Revolució francesa amb l’associació del mot a la idea de llibertat i entendre al ciutadà com a gestor de la voluntat col·lectiva, oposant-se al súbdit com a subjecte passiu de les decisions de l’estat .

I aquí s’entra ja en la dualitat de l’individu i la societat. Andorra com a societat i els ciutadans com a individus que la constitueixen i li donen sentit.

En paraules de José Luís Sampedro, l’individu constitueix la societat i alhora la societat és fonamental com a constituidora de l’individu.

I malgrat la societat avui sigui individualista i economicista ens trobem al final d’un cicle, d’una etapa o d’un model de societat que hem de saber reformular i regenerar sobre uns principis i nous en ràpida evolució, que han d’incorporar l’individu amb els seus valors humans.

Com bé diu Sampedro els problemes de la independència entre individu i societat són problemes culturals, no naturals. I en ser així tenim l’oportunitat de l’acció, per a fer evolucionar la nostra imaginació i la nostra conceptualització, molt més ràpidament.

Les institucions i els ciutadans, l’escola com a formadora de ciutadans, els joves ciutadans, l’evolució dels ciutadans, la sosteniblitat social, drets i ciutadania, incidència de l’economia en els ciutadans, ideologia i ciutadania, la psicologia i els ciutadans, informació i formació dels ciutadans, la marginació ciutadana, la ciutadania global, l’emigració i la ciutadania, la ciutadania identitària, l’imaginari col·lectiu, els valors ciutadans, la transformació ciutadana, la percepció de la ciutadania, el paper dels mitjans de comunicació en la informació ciutadana, la solidaritat i ciutadania, els trets de la ciutadania andorrana, els problemes del ciutadans ... són part de les qüestions.

Quin ciutadans té Andorra, i quins en necessita per a progressar des de la pròpia ciutadania, cap a la ciutadania universal, és el repte que entre tots els individus (persones) que ocupem l’espai andorrà hem de saber reconstruir o reconfigurar.

Tots hi som convidats. Tots hi som implicats.

Antoni POL i SOLÉ

Representant de la SAC a la Fundació UCE

número 149 maig-juny 2010

EL SAC 149 pdf

número 148 març-abril 2010

EL SAC 148 pdf

número 147 gener-febrer 2010

EL SAC 147 pdf

número 146 novembre-desembre 2009

EL SAC 146 pdf

número 145 setembre-octubre 2009